A espai

Un cop passen els efluvis de la carn
la crua realitat ens assetja i trasbalsa.
És l’elefant que s’enfila a l’andana,
el cuc que ens corca des de dins,
el rei que anava despullat,
la llibreta d’estalvis perduda en un calaix.
El resultat pot resultar patètic:
la nostra resistència numantina
ens ha servit per quedar-nos
en la més absoluta soledat
amb un somriure de tant se me'n dona
als llavis, però...
Cal pagar el lloguer amb la inflació pels núvols
i el barri és molt bonic.
¿Et sembla bé si ho deixem per demà
o per despús-demà?
Trencar no corre pressa.

 

Sí, vas al mercat i va tot caríssim. Salutacions cordials. Lluís