A la platja

Trenquen les ones
sobre els turmells;
romàs la bromera
un instant
mentre arriba altra ona
i l'agrana.
Els meus peus
deixen l'empremta
que esborra l'aigua
com el soroll de la mar
ho fa amb el silenci.
Petjades de gavines,
sogalls i algues...
Somiant petxines
se m'esmuny l'arena
de les mans
com la nit a l'alba.​

 

Quan publiques en valencià fes-m’ho saber i et llegiré. He hagut de buscar-ho al teu perfil. Aquest també m’ha agradat molt.
Per cert. No sé si esperar més per escriure en valencià vist que el dia 22 de maig he de passar una prova de capacitació...

 

No ho dubtes. Escriu.

 

Donç la meua dona diu que no tinc gens.