A voltes me`n recorde

M`he quedat sens`ànima,
només em queda el cap
que porte dalt dels hombros com un gerro
que tens sempre que omplir
de flors que son boniques
per no quedarse dur igual que el ferro.

A voltes me`n recorde,
sovit, millor es dir-ho,
que bó será cambiarles en frequüència;
donat que si les portes
també será per algo
i bé estarà ser guapo i amb paciència.