Acò no és poesía

Perquè la meua ploma està seca dintre del tinter sec i mostós.

Es curiós que la vida et fa regals que ja no demanes perquè
si en temps passat clamaves justícia avuí ja no necessites
de res ni tan sols la venjança. De què serveix?
El tinc a tir al face book i podría empaperar-lo davant del món
tot el mal que li féu a aquella noia, a altres adolescents i a mi
mateix.
Em feu tant de mal que em dona vergonya dir-ho i reposarà
amb els ossos a la tomba.
Era un àngel de xiqueta, no coneixia la maldat fins que plorà
amargament al entregar-li embolicada la maquineta d'afaitar.
Ja mai tornà a ser la mateixa ni tampoc jo. Altra xiqueta, pobreta,
era menuda i la destroçà. No sé com feia per arrossegar a altres
xics en la seua crueldat. I vés per on que el tinc a tir.
Ix al face book amb un nik que té un ull ploros denotant sensi-
bilitat i brillantor. Com emulant deliris de bellesa, amor i poesía.
-Expedient 1630, intern al col.legi tilo: S'en recordeu? sol.licite
amistat.... c..... s'ha fet amic de B.......
El fill de puta ja no s'en recorda. Què faig, li escampe la merda
o el deixo en pau? Seria tan fàcil per a mi empaperar-lo com dir
una a una les seues cabronades. Molts saben que son veritats i
ningú podría tombar-les ni desmentir-les. S'assabentaria la seua
dona, germans i filles.
Es curios, la vida et fa un regal que no serveis de res perquè no
et fa ni una mica més feliç. Potser l'any que vé em done allò
que vaig buscant: Que em deixe escriure mes que sigui una
poesía.
Només sé que cada vegada que faig servir l'odi em trobe més
luny de Déu i de ma casa.

 

Gràcies, xicot, per pasar-te per aquestes esgarrifants històries.