Altra col

Altra col

En un pou d'aigua dolça,
entre muntanyes com mamelles
hi ha una figa ¡quina cosa!,
una figa que té orelles.
Aguaitava la caldosa
per a veure's les genives,
quan l'aigua qu'era rosa,
per la flor quasi t'ofegues,
li va dir que la bavosa
està obrint-se i que té estreles.

Ja ben dins d'eixe univers
la foscor em fa patir.
Menejant-me vaig posar el vers,
menejant-me vaig eixir.
¡Quant pardal està esperant!
que esclàte el món sencer,
per a continuar fregant
l'escurà junt al forment.

Açò no sé si té trellat,
ni si té el bo bressol.
Tampoc sé si l'ofegat
era jo o una altra col.

 

La col seria llombarda, segur.