1. Invitado, ven y descarga gratuitamente el cuarto número de nuestra revista literaria digital "Eco y Latido"

    !!!Te va a encantar, no te la pierdas!!!

    Cerrar notificación

Ara conec el valor del més gran, cançó de croada del trobador Bertran de Born

Tema en 'La Torre de Babel' comenzado por Luis Rubio, 24 de Octubre de 2025 a las 3:18 AM. Respuestas: 0 | Visitas: 35

  1. Luis Rubio

    Luis Rubio Moderador ENSEÑANTE/Asesor en Foro Poética Clásica Miembro del Equipo Moderadores Moderador enseñante

    Se incorporó:
    22 de Junio de 2019
    Mensajes:
    3.026
    Me gusta recibidos:
    2.900
    Género:
    Hombre
    Gouiran, Gérard. L'amour et la guerre. L'œuvre de Bertran de Born. Aix-en-Provence: Université de Provence, 1985.

    Édition revue et corrigée pour Corpus des Troubadours, 2012.

    Codi: 080,004 Autor: Bertran de Born Gènere: Chanson de croisade Número: XXXIV


    Ara conec el valor del més gran
    de tots aquells que es aixequen matí:
    Senyor Conrad, el més pur, un bon jan
    que allà es defèn, a Tir, d’En Saladí
    i de la seua gentola.
    Ajuda’l Déu, que el socors tardaran!
    Tot sol està, tot sol patir li fan.

    Senyor Conrad, teniu Jesús arran.
    Ai las! No soc a Tir, soc lluny d’allí.
    Van lentament ( no ho reconeixeran)
    el comte, el duc, el rei i el seu delfí.
    Viu la meua dama sola
    i m’han romàs les forces a mitjan
    pensant en tots els anys que passaran.

    Senyor Conrad, dos reis no ajudaran.
    Posaré els noms en aquest vers, ací:
    El rei Felip n’és ú, qui no és gens fan
    del rei Ricard; l’odi es resol així.
    Tenen temor de caure en la garjola
    d’En Saladí; a Déu enganyaran
    car són fellons i a la guerra no van.

    Senyor Conrad, els cants s’aplegaran
    pensant només en vós i gens en mi.
    I per això els he retret que han
    fet cas omís de prendre el bon camí
    No pensen que a Déu desola
    que tot i el temps les tropes no se’n van?
    Vós patint fam i fred, i allí s’hi estan!

    Senyor Conrad, els eixos giraran
    en aquest món, sobre el mal, a la fi.
    Perquè en conec molt pocs que no faran
    iniquitats als altres o al veí.
    Però el que perd no es consola!
    Sàpiguen doncs aquells que el deixaran
    que deu escriu el que diuen i fan.

    Senyor Conrad, el rei Ricard és gran
    (Tot i que grans viltats del rei diguí).
    Segur que enguany els navilis mouran
    quan puga ser; és un fet genuí.
    El rei Felip s’enrola
    Amb altres reis, i amb tant d’esforç vindran
    que enllà de l’Arbre-Sec conquistaran.

    Papiol, ves pel camí
    esperonant cap a Savoia el clan
    que el rei Conrad, de Branditz està ran.

    Quan arribaràs allí
    tu li diràs que prompte ajudaran
    les nostres naus. Ja no m’he enredraran.

    Però al costat de Midons soc un nan.
    Si ella no vol, els meus escuts no van.
     
    #1

Comparte esta página