Visc a la platja, vergement salvatge;
amb els peus enfonsats dins de la sorra
per notar que entre els dits, tota, s’escorre
en agradable i emboirós massatge.
Un pensament més tard seré petjada
que, a la vorera, s’endurà l’onada.
Vivim arran de mar amb dolç oratge.
MundoPoesía se mantiene gracias a la publicidad y al apoyo
de nuestros Mecenas.
✦ Hazte Mecenas
Sin publicidad · Blog propio · Apoya la poesía en español