Avinguda

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Passeig de l'avinguda,

plugim a penes,

sobre l'espill del terra

una màrfega cruixent

de fulles mortes,

rogencs ocells

moguts pel vent.

Vaixell al mig de la tempesta,

als ulls la tristor sobtada

del vell que enyora eixe sol

que ha fugit com els anys,

vaig jo fent camí , fent senda

sota el trespol verd daurat.

Al meu voltant, la sang

novella cap l'escola,

alé alié del demà,

avenir de l'enyorança

que s'esvaeix a la tardor.​

 

Un espectacle visible de tristor i d'enyorança des de la perspectiva de qui camina sense esperança. Luis

 

Ara ja en tinc una poca més, m'acaben de fer avi per primera vegada.

 

Un passeig mirant el passat i veient el present. Un goig, Ángel.
I felicitats, avi.

Una abraçada.
Xosé.

 

Moltes gràcies amic.