Avuí done poc per mi mateix

Avuí done poc per mí mateix,
tinc un fill adolescent,
un esclau ofici i un turment.
No sóc cap panxacontent
quan les coses vaig perdent:
La joventut, la vida
i el meu temps.
Els mig-hòmens me l'han pres
i son delicte han de saber
algun dia pel seu bé.
Perquè un pare és un puntal
que si talles amb destral
pugues acabar molt malament,
sense poder empastar,
et diré que ni un queixal.
La poesía haig de deixar
per força major sense voler
que no s'ho prenga malament
la poetesa del meu cor
que tant esforç em va costar
poar-la amb gràcia i fer-la amant.

Veles i Vents dijo:

La poesia ens permet escrutat aquesta classe de coses a què fas referència: la família, el treball i els valors individuals. Sempre arribem al mateix punt. Hem de donar un pas endavant i continuar vivint, perquè mai no se sap a on ens duran les nostres passes. M'ha agradat molt la teua poesia.

Haz clic para expandir...

Gràcies , veles e vents, per tan bell nik en honor a l'insigne Ausiàs March del meu cor. Agraït pel teu pas en aquesta poesía que vaig escriure d'una tirada sense apenes alenar.
De vegades no cal ni alenar per escriure.
Un abraç.