Cançó de comiat

Malaltissa manera d'intentar sobreviure
en una zona on no hi ha el que necessites,
qué hi fas?
És un lloc on no et volem
perquè ens causa estranyesa
el teu versar,
qué hi fas?
El que penses ens ofén
i en posa contra tu,
sempre és així en un món rodó,
qué hi fas?
qué hi fas aqui?
només pot ser un cercar
fins quan aguantaràs.
No hi han límits per sentir-se rar.

Encara que, sempre cau del cel
un fred moment
que serveix per dir adéu...

 

No cal dir adèu sino fins demà.

 

Que rebé que t'he trobat en aquesta secció després de pensar que no hi tornaries a escriure. Vull felicitar-te pel guardó obtingut en aquell magnífic poema i celebrar que escrigues en aquesta secció. Tant l’Ángel Felibre com jo mateix no hem estat escolaritzats en la nostra llengua i fem errades molt sovint de manera que ens ve molt de gust llegir una persona més jove i que ha tingut més oportunitats d’escriure com cal. Aquest poema és molt bonic. Veig, peró, que la data diu que el vàres escriure un 10 de març. Potser ja t'has acomiadat. Lluís.