Capitol 2º l´olivera

Quan els estels s' amaguen a dormir
damunt el cobertor cel i blau
es tapan vigilades per Saturn,
després ni una sola és mou o cau.

També m' agradaria fer una becada,
però és tan misteriosa la nít,
de quins colors tindrà l' albada
quan el sol aixecarà del llít.

E l sol quan ho fa escampa or,
amb tothom és ben generós,
tan per els rics o els pobres,
li agraden molt els colors,
ell és pintor i cada dia
ens regala noves obres.

Jo com que visc a ponent,
ho pots veure,darrera la muntanya,
el sol es manifesta amb l' ombra
a voltes fresca i altres amb gebre.

Però quan amb seu bes em rega
negant de llum meu entorn,
ja no queda cap trista olivera,
tot és alegría al meu món.

Estas coc-píu no em dius res,
parlem digues alguna cosa.
Li respón
que la lliçó que avui he apres
no puc creure vengui d' una soca.

Sempre hem estat simbol de pau,
recorda l' Antic Testament.
quan Noé en el Diluvi navega,
la coloma quan torna a la Nau
li diu que ja no plou
i li mostra amb el bec
una branca d' olivera.

I sentiras coses molt grosses.
Per molt de segles forem símbol
de la Llibertat a totes les costes
banyades per la més bella mar i sol...

 

Semblen enyors de la terra els mots que vesses al ...paper?