Cercles foc, res fora de tu

És petit, és molt petit... el lloc on hem mort
tu i jo. És un racó de platja que ningú vol,
una ombra enmig del sol, el morir de la tarda
quan al poble hi ha una festa per a tothom...
És petit el cercle que hem fornit amb foc
perquè ningú més entri als nostres cors,
Marta... Marta, que el teu destí lligues al meu,
que deixes enrere tot que era teu, i jo,
per a tu, cremo els meus poemes al jardí,
esborro els dibuixos y trenco els missatjes
que, una botella tancada, enviava al futur...
No hi ha res fora de tu.

 

Missatges Jacobino.

 

Massa tard per llegir-lo? És una bellesa de poema.