Cinc Minuts

​

Cinc minuts i ara vinc! La nina esperava.
Aquells cinc minuts llargs que es prolongaven...
Ella fumava, bevia i es descuidava.
Dies grisos i pesarosos passaven...


El tresor del nostre temps es desfilava...
Tant la fatiga i el temor l’ofegaven.
En cor quina bella vida desitjava?
La pena i la desídia, empitjoraven


Frisaven per nous anhels i passions!
Aquells avorrits cinc minuts pendolaven...
Que res alenteixi anhels i desitjos!


Vull bogeries, somnis, decisions!
Una nova i bella llar ells desitjaven,
promptes fervors amb empenta ells apel·laven

​