Claredat i Nit de Poble

♣​

Claredat i Nit de Poble​

Nits, que ja no tornaran.
Nits de la infància.
Nits dels nostres, les nits d'abans.

Ja ho deia el meu iaio, també ho deia ma mare,
és la nit d'abans, és la nit antiga, és la nit de poble.
Els xiquets a mos redó, per la plaça; els majors,
en entrepà o a la taula, a la porta del carrer,
es menjaven el sopar amb la bóta i la botija;
parlaven d'eixe o aquell, quina gràcia, quina rialla
quan comptaven algun conte, quan passaba una rondalla.
És la nit d'abans, és la nit antiga, és la nit de poble.

A l'hora de gitar-se arreplegaven les cadires;
quan els xiquets ja no jugaven, i cap major ja parla,
també arreplegaven taula. No hi havia por,
no hi havia lladres; obertes es deixaven les portes.
Era la nit d'abans, era la nit antiga, era la nit de poble.

Dels contes de por, enyorança de contes;
Marieta en l'escaleta, Marieta en l'escaló,
Marieta que t'agarre, Marieta ja et tinc,
Marieta no em toques.

De ratetes i ratolins, que la meua iaia
em feia veure a les nits, a l'encendre la llum,
de part a part botaven pel llit; i jure que jo els vaig veure
botant pel potet, que lligat a una cordeta, la meua iaia
feia moure el pot de llet, perquè jo poguera vore
al graciós ratolinet.

Ja ho deia el meu iaio, ja ho deia ma mare,
i també ho va dir mon pare:
-"Fill en les nits antigues, en les nits d'abans,
tot el món eixia a les portes del carrer, per a sopar;
uns a la taula, altres amb entrepà i a mos redó"-.

Molts eren xiquets, i portaven al voltant del poble,
uns encesos fanalets per les mares preparats;
fent-los cara als melonets i buidant-los ben buidats.

La nit tranquil·la, la nit dels nostres, és la nit d'abans,
és la nit antiga, és la nit de poble.

Nit de les covetes, de la gran figuera allà baix;
davall un cel estrelat, on xiquets i xiquetes jugaven
a jocs d'enamorats; on anava la meua iaia a fer calça,
també algun cabaçet de llata; on jo vaig passar una nit,
fresqueta, davall de la muntanya, entre les parets de la coveta
amb dos llits i quatre mobles.

És la nit antiga, és la nit d'abans, és la nit de poble.
A un costat el riu, a l'altre les muntanyes, i un poc més avant,
a una hora de camí, es deixa sentir el nostre vent;
ja propera la mar, ens anuncia el Garbí, també el de Llevant,
que en esta nit de poble, canvien a salades les aigües del riu dolçes.

Jo vull la nit d'abans, la nit dels nostres,
del meu tio Pep i la meua tia Fina, de ma tia Teresa,
de mon tio Sebastiá, mon tio Viçentico i mon tio Viçentet.

No m'oblide del meu tio Rafael, de l'andana dalt del forn,
on ma tia, en l'estiu, feia orxata i gelats; on s'omplia de melons,
amb cordells tots penjoll, davall el sostre tots penjats.

Nit de poble ja no hi ha. El Diumenge nit de poble.
Una festa preparà. Nit de poble simulà, simulacre
d'una nit que ja no tornarà; que el poble no és ja el poble.

Jo vull la nit antiga, la del meu iaio,
la de mon pare i ma mare, la verdadera nit d'abans;
aquella nit tranquil·la, dels sopars en els carrers,
la dels olorosos fanalets, dels xiquets amunt y avall,
de les xarrades i els contes, d'alguna que altra berbena
i algun que altre ball, de les cases tranquil·les
i les portes obertes; aquelles nits d'estiu, a la fresca,
no molt lluny del nostre riu, amb el soroll tan volgut,
que era música als sentits.

Jo no vull la nit d'ara, jo vull la nit més mora,
jo vull la nit de nits, la dels nostres, la nit antiga,
la nit d'abans... ¡La nostra nit de poble!

La dels bans i pregons, de l'Església eixint el Crist,
el cap en l'estació. Clavarieses i Clavaris amb els seus
ciris encesos. És la santa processó. Animetes del rosari,
uns entren, altres ixen; en els pits escapulari, en la gola
tremolor, del so per tots cantat, del so d'este pregó:

"Riba-roja amb fervor et demana amb humiltat,
que es faça claredat al voltant del teu consol".
I també demane jo, al Crist del meu poble,
que aparega aquella nit, que eixa nit retorne,
en esta nit d'ara, per aquella nit d'antany.
La nit antiga, la dels nostres, la nit d'abans...
La nostra nit de poble.


​

 

[FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond][FONT=Garamond]


[SIZE=4][COLOR=blue]Ja en les primeres estrofes m'he descovert amb un somriure d'enyorança.[/COLOR][/SIZE]
[SIZE=4][COLOR=blue]Tot era tant senzill a les nits del poble.[/COLOR][/SIZE]
[SIZE=4][COLOR=blue]Moltes gràcies per fer-nos-hi retornar per uns moments.[/COLOR][/SIZE]
[SIZE=4][COLOR=blue]Petons!:::hug:::[/COLOR][/SIZE][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font]

 

ARADANNA moltes gràcies per passar per este Ribarrojer escrit del riu Túria, un abraç