Com saber que res no existeix

Com saber que res no existeix
a l’altre cantó d’aquest mirall...
com assolir aquell estel que titil.la
a la llunyana i remota
immensitat del cel...
com poder arribar fins a tu,
petit dilema de paraules i de gestos,
mínima transparència de conceptes
que em fan vagar per les soledats
de la meva ànima vagabunda i solitària...
espero la teva vinguda...
espero que el silenci que em volta
sigui, de debò, només el paisatge fosc
que t’antecedeixi
i et faci arribar fins a mi,
fins a les profundes ferides del meu cor,
d’aquest fosc i trist passatger
que va amb mi a onsevulgui que els meus passos
em condueixen...
espero la teva vinguda...
espero que tot sigui tan sols la boira
dels jorns que passen
davant els meus ulls
com un vespre plujós al juny
espero la teva vinguda...