Jo crec que en el futur les dones seran més guapes i l'home calb,
que per cada mascle naixeran cent dones o el futur serà incert.
Agafeu cadira, no té desperdici: La història no necessariament
ha de ser real. Inventada o no escolteu:
L'home s'ha passat el sant dia cremant remulla de taronger.
Y està cansat, clar que està cansat. La casa luxosa i el llit
ample. Es llança d'una llargada a descansar.
Passa una mitja hora i no s'adorm. Li arriba tènue perfum
de fèmina, molt fluix.
Cames meues, braços meus, i estes cames de qui son?
De cos present una dona al seu costat. No estava en arribar
i no la veu ficar-se al llit. Però hi és, com de forma atemporal
al seu costat.
- Jo no pense tastar-la, ja serà ella qui m'ixca al pas. No vullc
falses ignomínies, no per falta de ganes ho deixaré passar.
Curios que no és desconeguda i desitjada de fa molts anys.
Es relaxa, respira fons i s'estira com pot , ella no el deixa
escampar. Quan les cames doblades l'home esten es creua d'ella
el seu cuixam.
El llit no dona més de sí i sense voler ell li toca el braç.
Es una sensació extranya, el mos que no esperava, la remulla,
la dona atemporal i ell tot cansat.
-Jo no pense tastar-la, ja serà ella qui m'ixca al pas. No per falta
de ganes de besar-la ho deixaré passar.
I així acaba la història de l'home que crema remulla a l'hort.
Es toba la dona desitjada i sense pegar un bram, S'ADORM
que per cada mascle naixeran cent dones o el futur serà incert.
Agafeu cadira, no té desperdici: La història no necessariament
ha de ser real. Inventada o no escolteu:
L'home s'ha passat el sant dia cremant remulla de taronger.
Y està cansat, clar que està cansat. La casa luxosa i el llit
ample. Es llança d'una llargada a descansar.
Passa una mitja hora i no s'adorm. Li arriba tènue perfum
de fèmina, molt fluix.
Cames meues, braços meus, i estes cames de qui son?
De cos present una dona al seu costat. No estava en arribar
i no la veu ficar-se al llit. Però hi és, com de forma atemporal
al seu costat.
- Jo no pense tastar-la, ja serà ella qui m'ixca al pas. No vullc
falses ignomínies, no per falta de ganes ho deixaré passar.
Curios que no és desconeguda i desitjada de fa molts anys.
Es relaxa, respira fons i s'estira com pot , ella no el deixa
escampar. Quan les cames doblades l'home esten es creua d'ella
el seu cuixam.
El llit no dona més de sí i sense voler ell li toca el braç.
Es una sensació extranya, el mos que no esperava, la remulla,
la dona atemporal i ell tot cansat.
-Jo no pense tastar-la, ja serà ella qui m'ixca al pas. No per falta
de ganes de besar-la ho deixaré passar.
I així acaba la història de l'home que crema remulla a l'hort.
Es toba la dona desitjada i sense pegar un bram, S'ADORM
