Cuan la rosá baña ancara la pell

Als pardalets canten de bon matí
cuan la rosá baña ancara la pell
del chic que es jove y del home ya vell
que sen van cuan aclara de camí

paca l`horta pensant sempre an un sí:
sí per que axò es cosa meua y no d`ell;
sí per que no ix sol al cacau novell
y per que lo que guañe es para mi.

Logica fresca y fosca a la vegá
de aquell que pensa per viure només
pero mira també per l`andemá

no portant an la memoria res més
que l`honor com si fora un capitá
sense saber de política res.