De fesols, cavallers i llençols

De fesols, cavallers i llençols​

D'Un llençol jo faig la tira,
Perquè d'un llençol que estira,
I és de goma, no és mentida.

Així, un fesol que taca,
Gira, perquè ix d'un ull redó,
Que per a la traca és bona fira.

I d'un llençol tan ample,
I d'un fesol que es cuina,
Valdrà el gran d'exemple
Quan un fesol dalt d'un altre
És tot l'aulor farina.

Cavallers de l'ull redó,
Assentar-vos en el vostre estable,
I apanyeu este llençol
Arreglant-lo a punyades.

Es dibuixa un gran dragó
Brodat a punyalades,
I moltes cares són fesols,
Repunts i forigols,
Que d'eixe puny
Jo sóc el pare.

Tirant el blanc m'isc,
Me'n vaig deixant-ho caure,
I a qui embrute pel verí,
Allí estarà en la festa,
Dels trons... i de les traques.​