Des de que l mÓn..(2ª parte)

"Ja tens edad per una companya,
i quan despertis al teu costat,
veuràs la mateixa bonica cara,
d`ella boig quedaràs enamorat
i de la humanitat faràs la mare"

"Però ai,si dones el que demana
dons allò no és per jugar-hi,
et dirà que és la cosa més ufana,
si li fas cas,sortireu del Paradís
per no mai més a ell tornar-hi"

Ell despertà,es sentía extasiat,
uns dolcíssims ulls el miraven,
uns llavis maduixes l´inflaven,
el somní estava fent-se realitat,
al punt les promissions començaven.

"Mengem aquesta poma de l`arbre,
beguem del calze essència celestial,
veuràs que és fà el gran miracle,
serem més poderosos què teu Pare
i governarem tot l´universal.

I el Gran Pare es va enutjar,
amb el seu fill i la seva nora,
tret,el va treure cap a fora
del Paradis que per Ell creà
i d`ell els va fer ben enfora.

"Errareu per inhòspita terra,
amb vostra suor potser menjareu,
amb dolor de part fills parireu,
també ara malalties patireu
i vos coneixaran com Adan i Eva"

I l´`exode d`aquella parella
es fer sensa cap mena de perdó,
ja era a la terra primavera,
tota estava plena de verdor
i entre flors,Adan prenyà a Eva,

L`estiu arribà amb molta calor,
a Ella li agafava vomitera,
però quan va ésser la tardor
Eva complí com bona partera
i del seu cos arribà un madó.

Havia començat la primera Era....