Dona de ciutat

Dona de seda i quitrà, defuig l’ànima morta de l’amor gastat,​

retorna del somni d’una Barbie urbana que té el cor trencat​

si vols t’acarono amb petons de canes, amb braços d’asfalt​

fugim on no miren, trobem l’aigua fresca de l’anonimat.​

​

La bustia tremola de papers de bancs i congelats,​

Ja només em truquen per saber si l’hotel on t’estimava m’agradat​

Que n’es de tu ???, repintada com el pas zebra d’aquí al costat​

Fa massa que et busco, fa massa que ploro, on t’has amagat​

​