Iván Medvédev
Poeta recién llegado
Damunt de les terres s’eixampla el cel
D’un assossec inmutable u blau
Lleuger com el aire i fred com el gel,
I sempre omplert de la llum i la pau;
Dels secles múltiples serè mirall
Que vessa sa tranquil·la llum avall.
Durant l’estiu tan amable i calent,
Durant l’hivern tan fosc i auster,
Durant la primavera nou i renaixent,
A la tardor ennuvolat i més sever..
El cel, aquesta plana inmortal
Havia vist davant la seva faç milions
De anys, passant, i de generacions...
D’un assossec inmutable u blau
Lleuger com el aire i fred com el gel,
I sempre omplert de la llum i la pau;
Dels secles múltiples serè mirall
Que vessa sa tranquil·la llum avall.
Durant l’estiu tan amable i calent,
Durant l’hivern tan fosc i auster,
Durant la primavera nou i renaixent,
A la tardor ennuvolat i més sever..
El cel, aquesta plana inmortal
Havia vist davant la seva faç milions
De anys, passant, i de generacions...