El meu bouet

Ai, qui Ho diría!. Després de tanttes alegríes,
de tant llançar-se damunt meu; de tant buscar tenconets.
Diuen que el pitjor dolor és la Mort d,un fill
però encara és més dolorosa la pèrdua quan
Lluny de morir el dol esdevé etern.Voldries passar página,veure,l deixar de patir. Carrerons sense eixida ,sense final i,,,,,,en fi, aprens tanttes coses que continues viu.
Però no semble que estic queixant-me sino tot el cotrari. He descobbert a Déu ; que el sofriment més extrem no és més que l,amor més extrem. I que quan tu sempre en deies que acabaría oblidant-te en sembla a mí que no era gens cert.

 

Açò té la solera d'un atroç determinisme.