El món et's tu

Si estableixes els límits del foc
damunt la sorra d'aquesta platja
que hem prés...
com un castell, conquereix un etjèrcit
invasor, la teva pell és el coixí suau
on els meus somnis néixen acaronats
per la tendra llum i no ténen por
del domini de les bésties del bosc...
el món et's tu quan els dies de l'estiu
no s'acaben mai i al teu costat
sembla que no passi res de mal enlloc,
perquè ho hem reduït tot
al tebi espai que formen els nostres cossos
en la seva unió, a uns llençols rebregats
pels nostres peus que es fan l'amor...
com tot.
No hi han estels més preciosos que les gotes de suor
que brillen sobre la teva bruna pell,
a l'empar del meu alé, de la brisa suau
que vé del mar i ens du enllà
en els nostres jocs.