El nostre vol

Com una gavina ​

avui alça el seu vol ​

la meva anima, ​

ja veu la claror d’un nou alba de pau ​

i harmonia en els nostres cors.​

Un futur ple d’il·lusió, ​

abraçada pel faedor ​

i lladre dels meus somnis, ​

pel meu mag de les paraules, ​

per l'amo de les meves entranyes.​

Mans entrellaçades i mirades a l’horitzó ​

Somriures, llàgrimes de passió i amor ​

a disposició de dues gavines que .... ​

avui alça’n el seu vol.​

 

Hola Morrigam. M'agradat molt la sensibilitat de la teua poesia i la metàfora de les gavines enlairant-se. Tot plegat podriem fer rogle i comentar-se de tant en tant. Besets. Luis

 

Hi ha que tenir cura amb els voltors.

 

Volessin les gavines
en el cel que les amanyaga.
I seran per
sempre viatgeres en l'amor.

Bell poema
reflex del que ets.. Petons



Sabes que no sé catalán
sí hay faltas echale
la culpa al traductor.

:::hug:::​

 

Moltes gràcies Luis, vaig posar molt sentiment en escriure aquest poema. I tens raó podriem, fer una xarradeta.

Petons
Morrigan

 

Doncs tens raó, hauríem d'anar amb compte amb els voltors no sigui que en una distracció ens quedem sense vol i sense somnis.

Petons
Morrigan

 

Gaviotas del amor
que volarán sobre mares de pasión,
sobre montañas de esperanza
uniendo dos almas perdidas ...

Moltes gràcies el meu boix, per estar sempre tant aprop meu.

Petons al vol.
Morrigan​