El semÀfor...

Aturàvem al semàfor vermell,
tu anaves amb ell teu cotxe "Audi"
jo amb el meu,més bé roí
i me mirares com un pobre vell.

Aleshores no sé el que vaig sentir
però en dècimes de segons,
del meu cor,tot del seu fons
una altra cara a la teva florí.

I vaig recordar un matí
amb un sol de suau llum,
flors d´un estrany perfum
i tu i jo amb carro fent camí.

Tenies la boca encesa com el robí,
les celles curves de la lluna,
les galtes una rosa cada una
i ulls dolços que es fitxaven en mí.

Record molt bé el que em vares dir
"Què et passa que me mires tant?"
Jo vaig contestar-te eres lo més gran
perquè el meu cor ho sentía així.

Vet aquí que de nou he aturat,
torna a haver´hi llum de stop
quan darrera em peguen un cop
al girar-me uns uuls m´han enlluernat.

És quan torn a la realitat.
el llum verd està estàtic,
l"Audi" parteix tot fanàtic
i jo despert de meu passat.