El silenci de la nit:

Quan comença a fer fosc
allà, a d'alt de les muntanyes,
entre els arbres d'un bosc,
ple d'animals i de plantes,
tot és silenci i foscor,
només s'escolten les branques
bressolades per la por
que produeix sentir-se tan sol,
entre sanglots i enyorances.

 

Muy bonito poema. Saludos.
Azalea.

 

No se que diga pero le dejo mi huella, espero la traducción saludines.

 

Muchas gracias!!!

 

Bon poema, estimat amic i poeta Xoszas68. La por produït per la solitud d'estar en un bosc ple de perills,
tu ho converteixes en una poesia.

Per a tu les enhorabones i fraternal abraçada,

Ulpiano

 

Moltes gràcies!!.

 

Eunice: Traducción= Cuando empieza a hacerse oscuro,
allá en lo alto de las montañas,
entre los árboles de un bosque,
lleno de animales y de plantas,
sólo se escuchan las ramas
mecidas por el miedo
que produce sentirse tan solo,
entre sollozos y añoranzas.

 

D'allà d"on vinc, les nits també son plenes d"animals, de muntaya, de sorolls, de foscor; però sense por sota els estels i la lluna.
Les enyorances ja serien un altre tema.
M'agradat molt aquest poema que portes.

 

Muchísimo mejor en el idioma original que traducido al español. Son pocas veces que llego a entender el catalán completamente. Muchas gracias por compartir.

 

Qué maco!!! Felicitats