Joel.Delgado.o
Poeta recién llegado
Escriu mon cor una carta
Entre clarianes i boscatges,
escriu mon cor una carta
i la segella amb un bes.
¡Tingués valor per lliurar-la!
Al resguard del tímid groc,
el vent pentina l'enzinada.
I sa frisada, suau,
em xiuxiueja a l'ànima:
-És fadrina afortunada.
-No més que jo per amar-la.
I s'endú mos paraules,
a sa finestra les atansa.
Entonen unes merles,
allí damunt les branques.
Han oït el vent
i no se'n estan de prestar-se:
-Closa és la finestra.
-¡Sigui oberta tal vegada!
I canten vora el balcó,
mes Bella descansa encara.
Juguen al cel els núvols,
s'empaiten l'un a l'altre.
I veuen els ocells,
i es conmouen i els demanen:
-Voleu ens dispersem?
-I la nit amb vosaltres.
El Sol brillà esplendorós,
l'amor la despertava.
El vent balla la carta,
els ocells al voltant canten,
la llum la fa estampa,
ella és presa de la imatge.
Se'm ofusca el mentament:
¿tragic destí o sort anehlada?
Escriu mon cor una carta,
en rebrà una altre?
Entre clarianes i boscatges,
escriu mon cor una carta
i la segella amb un bes.
¡Tingués valor per lliurar-la!
Al resguard del tímid groc,
el vent pentina l'enzinada.
I sa frisada, suau,
em xiuxiueja a l'ànima:
-És fadrina afortunada.
-No més que jo per amar-la.
I s'endú mos paraules,
a sa finestra les atansa.
Entonen unes merles,
allí damunt les branques.
Han oït el vent
i no se'n estan de prestar-se:
-Closa és la finestra.
-¡Sigui oberta tal vegada!
I canten vora el balcó,
mes Bella descansa encara.
Juguen al cel els núvols,
s'empaiten l'un a l'altre.
I veuen els ocells,
i es conmouen i els demanen:
-Voleu ens dispersem?
-I la nit amb vosaltres.
El Sol brillà esplendorós,
l'amor la despertava.
El vent balla la carta,
els ocells al voltant canten,
la llum la fa estampa,
ella és presa de la imatge.
Se'm ofusca el mentament:
¿tragic destí o sort anehlada?
Escriu mon cor una carta,
en rebrà una altre?
Última edición:
