Etiopia -2.000)

Ja no està la nit estàtica
el temps la tenia dormida,
té encara els ulls aclucats
i el que per ella és utopia
per a la claror és un gran pecat.

Poc a poc desperta a la vida,
la nit té pell negre d´escarabat,
dins té cor,com el té el dia,
el calor de l´amor de l´estima
mai li arriba de l´altre costat.

Allà el sol és on més s´estira,
la terra és tomba un gran forat,
cel sense llàgrima a baix no germina,
i jo,Deu meu estic tan estorat,
que per els seus ulls la vida donaria.

Nit,estels de perles és fantasia,
l´ùnic que amb dol t ´han deixat,
quina tristor,quina follia...
i si no serveix el vermell de la vida
no deix de preguntarme perquè és anat ?

---------