Fantasia

Va venir vers mi,
amb la mirada ulls negres
de nit estrellada,
amb un sonriure la boca obrí
blanca com la neu
llavis magrana-rubí.
Que et passa que hem miras així?"
L´hi vaig respondre:
El rellotge del meu primer amor
acabes de possar-lo en marxa,
no puc fer-hi res per aturar-lo,
sent unes pessigolles
que hem fan feliç."
Meves paraules l´hi agradaren...
de sobte la llum i sonriure d´estels
seva cara esborrà,
va rumiar i afegir:
Si fossis més gran,ara mateix
amb un altra et canviaba"...
D`ençà debades per tot la cercava,
mentres anys corren i no aturen,
però un bon dia amb amics passejaba,
un d´ells s`avancá
aturant una senyora,
i ens va dir,us present a ma mare,
ella ens mirá i digue,
Contenta estic veurer-te fill meu
amb una colla de bons amics"
i fitxant la mirada cap meus ulls
demana sí abans
ja hems haviem vist.
sobtadement el cos meu
queda buit de sang,
la pell de gal.lina sensa plomes
i les cames com si fossin fang,
i vaix pensar
que aixó tambè era poesia...

 

Preciós amic, per raons molt especials, m’ha tocat el cort, aquell primer amor, barrat per el ferro de la distancia, o del tems. Un petonet molt gran.