Fins ara he fet vers i cançó (Gap d'Aimeric de Peguilhan )

De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

Codi: 010,044 Autor: Aimeric de Peguilhan Gènere: Gap Número: CVIII

Mètrica: a8 a8 a8 b8 c8 c8 c8 b8/ d8 d8 d8 b8 e8 e8 e8 b8/ […] /Tornada: n8 bn8 n8 b8 b8



Fins ara he fet vers i cançó
ara vull fer-ne sense so.
Enfront d’una acusació
que m’ha esvanit i m’ha torbat:
La dona em prega, aconsellant
que deixe el galanteig i el cant
que soc molt vell per fer d’amant.
Mes si hagués subtilment cercat

mon gust, no crec que m’ho digués;
que en allò meu el cor hi és.
Sé distingir el mal del bé,
els cautelosos dels orats,
sé agrair i regraciar
qui em dona honor i benestar;
i el bé amb el bé recompensar
i el mal amb mal, quan som forçats.

Encara tinc altra virtut:
dels bons em tinc per benvolgut
i pels malvats de cor, temut.
Soc tan subtil i desvetlat
que bé puc anar i venir,
molt afany i sojorn sofrir;
si cal, calor i fred patir:
doncs soc del tot ben preparat.

I sé, enmig dels més competents,
solaçar amb mots avinents;
No tracte tothom igualment.
Soc prudent en societat,
i a les bones dones sé bé
parlar i dir el que convé;
i quan xarre el seny em reté
de dir una barbaritat.

Si esclata una gran guerra i creix
em puc armar per mi mateix
tot fent de l’armadura un feix.
Monte a cavall del tot armat
I quan puje al cavall destrer
el punxe amb l’esperó per fer
que siga el més valent corser.
I quan és ben amaestrat

i jo soc armat tot de sus
no crec que l’Hèctor ni l’Artús
feren dos justes segons l’ús
i tan sublims com jo les faig.
Que jo he travessat molts escuts
amb la llança i els he romputs.
Si m’abaten són abatuts
i quan caic salte com un raig

I no cregueu que molt sojorn,
que a la batalla no hi torn,
lluite millor a l’altre jorn
que al començar, com els astuts.
Tinc la batalla fixament
I amb mall colpisc tant durament
els colps, que el soroll fa espavent
quan s’encontren els dos escuts

Com en la batalla ben vaig
-car combatre bé puc a raig-
I com més lluite més perfaig
ça i lla vell soc apel·lat
Mes si a cavall o en terra el pes
la dona amb mi es barallés
i en la batalla em conegués
em tindria per abrivat.

Missatger, porta el meu flabell
a la Marca, allà a En Sordell
Que em faça un judici novell,
leial, així com és usat
perquè en siga així exonerat.