Fins l'any 2.000-n°13

En Pep Ignasi duu bigot,
és el silenci personificat,
dona sensació d'enfadat
peró quan el coneixes
et dones compte estaves errat.

Na Maria du la tenda
i és casada amb en Juan
per a ell és l'amor més gran
per aixó la veus tant contenta.

N'Aina germana d'ella
és com blanca barca a la mar,
sensa rumb amb l'estimar
amb un cor que meravella.

I na Tere és una gran femella,
és una dona de cap a peus
peró si del seu lloc la treus
ja pots enfilar cap a Cabrera.

A la cuina dóna la impressió
cuiners i demés estan amagats,
ens fan menjars "que són sagrats"
perqué tothom es senti millor.

Si sovint menjau als restaurants
crec que trobareu molt curiós
que coneixeu els seu excusats
peró nó als seus cuiners.
Sembla jugassin a conions ¡¡

Al vagó del tren de Sóller
parlava amb en Tomeu Pascual,
comentávem el "match"del Barcelona
guanyat contra l'equip de l'Arsenal

En Tomeu en futbol és "culé"
al Barcelona gaudeix de veure-lo jugar
peró amb el R.Madrid seu gran plaer
veure-lo a baix on molt bé está

 

Muy bueno tu poema..Te estrello.

 

M'agradat el teu poema amic

saludoss

Estrellas

 

Quisiera entender tu poema...me queda mucho que aprender.