Fins l'any 2.000-n°16

De veïns en tinc ben molts,
Joaquina i Juan viuen davant,
ells per tot on sempre van
passegen cans que no són bords.

Són molt bona gent i quan
d'ells necessites un favor,
tot d'una els tens davant
perqué ajudar és seva devoció.

N'Alicia és baixeta,és portera,
i ens coneix a tots els veïns,
de nosaltres sap les veritats,
és molt llesta i molt feinera.

I jo dic que si no fos per ella
aquesta finca gairebé valdría res,
la té sempre neta com una patena
i no com fan altres al revés.

Quan em creu amb els veïns
don a tothom el bon día o nit,
peró sabeu el que vos dic
més de dos es fan els estufats.

Qué poc costa ser persona ¡
No entenc les comunitats
on viuen gents civilitzades
i que la salutació incomoda.

Lluis te Bar a Son Marroig,víu dalt,
la filla de doña Joaquina també,
tant un com l'altre no han menester
cap esfors per a tothom saludar.

Al meu barri hi ha Farmácia,
na Maria Salva és la titular,
casada amb Pep Toni que de la mar
no precisa res de la burocrácia.

Amb dos fan una colla ideal
plens de vitalitat i bon viure,
N'Antonia González un ángel arribat
que a tothom cura amb seu somriure

 

MUY BUENO TU relato. Te estrello