Germana

Et trobo al passadís de casa una nit més,
som ombres que escapen d'habitacions que es cremen,
de llits ferotges que es volen menjar els cossos
i vomitar l'ànima a l'escopidera del racó. Som dues ombres
que es fan l'amor arrambades a la pared, els pares
dormen a l'altre cantó. I l'altre cantó
és un altre món. Ens van ensenyar
a besar-nos la pell, a passejar els dits
pels paratges calents del cos, varem cercar
el silenci per ofegar la moral, perquè caigués sense perdó
en les aigües més fredes de la mar. Des de llavors
posem cara d'angelets davant la resta del món.
La teva ombra s'obre i jo entro fosc com una tormenta,
sempre tan tèrbol aquest plaer arruïnat
pel pit que colpeja culpable, per una creu que ratlla
com les puntes d'un compàs i dibuixa fines línees de sang.
Som dues ombres, dos sexes, dos soldats
que fugen cada nit del camp de batalla,
dues bèsties que es cerquen i es troben,
que sempre es troben.

13 de setembre del 2010- Dedicat a la Joanna.

 

Se m'antoixa un incest molt ben contat.

 

Gràcies. Molt amable. Si, és un incest amb sentiment de culpa.

 

Enorme sensualitat de la que en fas ser espectadors. Els tabús no són perversions sinó relacions complexes que han existit sempre dins del sí de la família. Què t’havies pres ? Espere que no n’estigues prenent massa. Luis.