La gebrada del fons del pou

El meu cor no diu res, perquè els cors
no parlen, només bateguen o s'aturen,
quan et dic amor: no sé que és el que ho fa.
Perquè l'ànima encara no l'he trobat,
alguns diuen que hi és, però ni se sent,
quan et dic amor: no sé que és el que ho fa.
Perquè el nap no estima pas, o en tot cas,
només s'estima a ell, vol entrar i res més,
quan et dic amor: no sé pas que és el que ho fa.
El meu cervell rumia sobre tu, les teves coses
les exposa, disecciona i finalment, només sap dir: buff!
quan et dic amor: no sé pas que és el que ho fa.

Potser un somni blau... potser un nen amagat,
o aquesta gebrada del fons del pou
que es vol desglaçar... i et diu amor.