La Nau I El Mariner(havanera)

La nau del mariner es perdé
quan millor navegava,
a la mar ella gaudía
amb veles blanques de paper.

A cada port quan atracava
a l´amor escrivía el mariner,
lluny d´ella era lo primer
amb paper de vela,la carta.

Eren el mariner i la barca
com la barca i el mariner,
a la mar sant i una santa,
amb veles blancas de paper.

Així navegava el mariner,
fent viatge de tornada,
al port ningú l´esperava
se´n tornà sense sabre que fer.

Mentre el mariner plorava
seves llàgrimes banyaren
les blanques veles de paper,
de la nau de veles blanques
i al fons de la mar desaparegué.