La vida pasa

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Perquè se'n va rabent la vida

i rabent s'apropa l'ombra,

perquè se'n van llum i força

i no tornen ja mai més,

cal fruir d'aquestes hores

que s'esmunyen com la sorra,

com aigua dins la cistella

o es desfan com al sol gel ...

Camina i vine, de presa,

vine al cau del meu voler!​

 

genial! encara que no se si la llum sen va o tan sols la força...pero el cau del voler...mola!!!

 

Se'n van les dues Derao. Gràcies pel teu recolzament.

 

És cert que la vida passa i ben cert que per a tots hi ha un final. El testimoni de la teua vida es, però, un exemple per a nosaltres. Has viscut com a poeta i encara tens moltes coses a dir. M'ha agradat molt; pel tenebrisme i per l'esperança que, si més no, destil·la aquest poema.

 

Els últims escrits els he anant escribint al llarg dels anys, no son d'ara. I com tu saps no sempre estem igual i pasem per moltes situacions.Jo escric, i crec que tots, segons l'ànim del moment.Un abraç.