L'amor en te prou amb l'amor

L’ànim de la boira, que s’arramba a la muntanya

viu en les gotes d’humitat que dolçament i deixa

però no és la muntanya només qui en gaudeix

L’ànim de la muntanya, que posa parets al camí de la boira

viu en l’aire, que amb tendresa, com en un bressol la gronxa,

però no és la boira només qui en gaudeix.


Gotes de humitat i aire, en tenen prou en si mateixes

per fer gaudir la muntanya i la boira,

encara que no s’arrambin dolçament a la muntanya

encara que no es gronxin tendrament amb la boira.

Només cal que muntanya i boira és mirin de lluny

i pensin l’un amb l’altre, perquè la humitat i l’aire

corrin junts a trobar-se a la boira i a la muntanya.

 

Realment molt bo. Increible, m'ha emocionat.

 

Mercès luddor. Fas que prengui sentit l'escrit.
Has trobat la millor manera de afalagar aquestes lletres, perquè només si transmeten tenen sentit de ser.

 

No em canso de aplaudir! Excelsa lliurament! Estrelles a la teva ploma, poeta. Solaribus

 

Faltaven els estels a la boira i a la muntanya. Ara ja hi son posat. Mercès per el regal Solaribus.

 

Doncs, ara jo vull posar-li més estels, per a què no deixi d'estar guarnit. Realment un poema molt emocionant. M'ha encantat.
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
Una abraçada.
Xosé.

 

La natura descrita amb amor.