L'estrella Eändel

Matusalem dels estels,
ignota Eändel:
la llum no ix dels ulls, com explicava
un tal Pitàgores, no sé si saps
qui era, però des de la llunyania
del meu planeta
és molt possible que no sàpigues que
s’han encarit a muntó els aliments
i estem esperant la setena onada.
Estem fotuts.
Tu brilla, brilla, des de la prehistòria
com si ningú et coneguera.
Com ets l’estrella més llunyana
i els anys et van minvant les energies
és també possible que m’envies
allà on brama la tonyina,
que és la manera elegant d’enviar a fer la mà
que fan servir a la Marina Alta.
Jo soc del carrer Sagunt i normalment
t’ho haguera dit d’una manera més barroera,
benvolgut i noble estel.
No, no cal que bades boca, millor, calla.
Saps molt bé quin és el món que ens espera
i has pegat a fugir.