L'home de Piltdown

En Anglaterra es van trobar molts fòssils ,
restes medievals, cranis i barres
d’humans i d’animals. L’home de Piltdown
és un engany. La química és un jutge
sever. L’orangutan té dents de burro,
una mandíbula afegida a un crani.

Sense ser Yorick, uf!, un pobre crani
va ser triat entre diversos fòssils:
ni neandertal, ni cromanyó, ni burro.
Posaren d’un orangutan les barres
embalsamades que tenia el jutge
de Sussex, destacat veí de Piltdown.

El primer anglès trobat: l’humà de Piltdown,
capaç de competir amb qualsevol crani
dels nostres ascendents davant d’un jutge.
Molts cadàvers esperen a ser fòssils
per haver d’abraçar-se a quatre barres
i no haver-se volgut baixar del burro.

En un aparador pastura un burro.
¿Fou la baula perduda el ser de Piltdown?
¿Algú li posà un codi de barres?
El pas del temps jugà en contra del crani
perquè en mil anys no es desenrotllen fòssils.
Sorprèn el poc coneixement d’un jutge.

Pierre Theillard de Chardin va fer de jutge.
Qui lliga fe amb la tècnica és un burro.
Potser, fou una broma això dels fòssils
que s’escampà com l’aigua per tot Piltdown.
Diem mentides quan anem de crani.
De mentides i vi parlen les barres.

Els fraus són més de jutges que de barres.
Sempre preferiré un cambrer a un jutge
a l’hora de lluir la pell del crani.
Un bon jan que treballa com un burro
no es dedica a buscar ossos per Piltdown
i diu desprès que s’ha trobat uns fòssils.

Les barres d’un orangutan i un crani
trobats a Piltdown -que a parer d’un burro
de jutge eren històrics-, no són fòssils.

 

Buena sextina nos compartes con gran ingenio.