L'home llop

♣




L'home llop



Sóc l'home llop,
i la plena lluna
em vist de la ploma
que em deixa en el lloc,
de la fera que enllumena
i remoguda acostuma
la boca el seu mos.

I en el clot
on la sang és més crua,
jo de cru tinc la cua,
y en el cap tot un poc.

És la por
el que em fa i deixa que puga,
al meu cor
voler rosegar la madura,
la tendresa, el tresor,
les perles que daurades allunyen
una pluja plena d'albor.

Sóc un home,
i més sóc un llop;
on i en el com...
El com és el món,
i l'on tan sols és lo prop.​

 

Es preciosa!.

 

Tens raó Orfelunio. Ja sento els udols en la fosca nit.

 

A la fosca nit y la lluna plena.
Quin final!
Salut.

 

Muchas gracias por la visita. Un abrazo

 

Muchas gracias Ángel, un abrazo.

 

Moltes gràcies per la teua claredat final PITEIRA, un abraç.

 

És terrorífica! T'imagines perfectament l'home llop tal i com el descrius. M'encisa. Luis.

 

Moltes graçies per el comentari Lluis, un abraç.