Lluch

LLUCH


“La paraula ho pot tot”
—ens ho déies ben sovint—,
“la paraula tot ho pot”,
quelcom que fa por al por.

Ja ho sabíes pare,
i no en féies pas cap cas,
ja ho veus amic...
hi ha gent prou errada.

Avui les quatre barres
han perdut llur estel,
aquesta nit...
la foscor és més feixuga.

Quí ha estat prou covard?
Quí ens ha trencat el cor a tots?

Torna aviat company,
professor i català;
que no hi sigui’s, ens fa mal.

Soldat de la paraula,
nen de cinquanta anys,
no saps pas com et trobem a faltar.

 

I dels fets no hi dius res?