Lo cant del valencià

-Done'm una barra de llavis, un paracetamol i un winstrol.
-Senyora, per favor,no porta ordenança!
faça-ho més que siga pel seu fill.
Els anabolitzants ho anabolitzen tot
però afluixen el pardal.

wau, wau, wau, si, el pardal...

Xè, Visente...!

la senyora amb veu polida
fa moixoines al gosset,
Li parla amb veu vernacla
oblidant desvergonyida
que el seu fill mereix també
lliurar-se de la desfeta.



''En temps recent s'irà la història
de manera despietada.
Dona el pit la mare verge
alletant-ne als seus fills bords.
La saó que no es resigna
ix a cada colp d'aixada
al vell solc del laborios valencià.
Però desecada queda
pel baf de la ponentada estepa
que crema els brots més tendres
I brolla làtex de la talada selva,
tinta on desdibuixen els pintors
com taca blanca el buit deixat,
Desbandada de poetes orfes
perduts ací i allà
s'aferren per la finíssima maroma
de la recent història
a desventurat port malaurat.
S'apaga la llum mediterrània,
les barques tornen buides
perdudes per la mar.
No hi ha més, això ens queda:
Músics sense paraules,
un exèrcit de toreros ,
ensangonant la terra dura
que s'ofega, tímid consol
que arriba tard.