L´olivera el niu capitulo -a.

Es el que queda d' una olivera
soca buida com un gegant niu,
esta vora de la carretera
sensa arrecera hivern i estíu.

Així i tot fa molta mirera,
li parl i deman com es díu,
respon:Ho sabía temps enrere,
però sent m' anomenen EL NIU

Parlem que tínc molta xarrera,
amb cents d' anys ningú no em diu res,
a la fí avui és la persona primera
que sembla per mi te interés.

Ara quan veig molta més gent
sobretot diria forastera,
el seu parlar no l' entenc
que em contempla des de la vorera.

Estic sempre dret al marge,
sembla tengui bon fonament,
em sent lliure ballant al vent
quan bressola meu brancatge.

Però ja dic quan es mou e vent,
ens maquillam nostres fulles,
donant-li brillo a l' argent
tirant les seques,fem les mudes,

Començam a florir nostra gala,
si t' has fixat és petita la flor,
com tot té nom,es diu rapa,
i amb seu pol-len
ens inflam d' amor.

A voltes soc anima turmentada,
que cerca un brot de pau,
el pols del cor es dispara
el día que no canta una au,

Jo també tinc meus sentiments
malgrat la meva pell arrugada,
meus ulls plens d ' esdeveniments
oberta a la nit negre o argentada.

 

Precios com tots esl teus, una abraçada.