Mirant La Mar

El cos meu és vaixell
veles blanques d`alegría,
l´ànima teva és del vent
timó que al cel m´envía.

La nit posa vel al dia,
d`argent coronen les ones,
llum de lluna m`arriba,
estels besades que em dones.

Fas l´aurora que arriba
i al vaixel navegar,
teus ulls meva deriva,
i la mar nostra llar.

No em cansa la lunyania
sempre que contemplo la mar,
pens que distància és vida
segment de començar i acabar..

 

Maravellosa triada, el mar, un enamorat y la estimada. Preciosa poesia.un goig llegir-te.