Nº 3-Dia 6 d' agost-1.741

I ben aviat els ha afinat,
els fa passar al LLEÓ,
cap a Palma sensa pensar-ho
on allà serà homenejat.

Al Tinent l´han emmanillat,
a ella tancada al camarot,
Oh Deu meu quina mala sort.
Adeu als somnis de llibertat ¡¡

Al moll de Ciutat hi ha expectació,
tot el poble s' ha esmentat,
miren cap a la mar a la intensitat,
a les seves cares tot és tristor.

Dos cossets s´han enamorat,
i això n´hi ha que no ho perdona,
de la vida la cosa més bufona
mai li va bé al mal entranyat.

Ja es veu a prop el vaixell,
a proa ert el Capità Barceló,
a la gent li agafa por
per l' estufat que mira ell.

I ja són arribats al moll,
el Tinent està molt espantat,
per ella sols demana pietat,
per ell sap no hi ha consol.

Del Tinent comença el gran Judíci,
el que dura prop d´un any,
al poble no lí és estrany
pena de mort,però abans suplici.

El Vicari General acusa
a Sor Elisabet de greu comportament,
que de l´església és fonament.
Seu pecat no té perdó ni excusa.

Ella estarà sempre aïllada
al convent on va fugir,
a les hores li han de fer-patir
que d´un home fou enamorada.

Endemés l´han comdemnada
a viure amb una monja d´edat
al mateix convent,tot soledat,
amb pany i clau ben tancada.

Amb tot l´han discriminada,
amb veu,vot,cárrec i lloc,
així creuen s´apagarà el foc
d´haver estat sovint besada

 

Els papes, bisbes i demés sí podien fer de tot però... les pobres mongetes....