Nº05-dia 04 maig-1.742

Dia 4 de maig no fou una dia qualsevol,
al Born de Ciutat neix un cadafal,
amb una`màquina ganiveta de gran tall
que serveix per a la gent tallar-li el coll.

Comença el gran show organitzat,
cofradies,clergues,Jesús a la Creu,
cavalls muntats,gent reu a reu
i encara el Reu no s´ha confessat.

Baix el cadafal es sent un rumor,
el Tinent agenollat diu seu pecat.
Soc jove i d´una deesa enamorat
qui paga amb la seva vida a l´amor.

Els qui ara m´heu jutjat
també ho sereu més endavant,
us esperaré a tots dalt
allà on ja m´heu crucificat.

E l silenci per un instant
es fa l´amo de l´entorn,
res es mou,tot sembla sord,
la mirada està al cadafal.

El Tinent ja està on cal,
el botxí respira,pren aire
i tot de cop des.de l´aitre
cau la gran fulla del tall.

Ho fa destriant el cap del cos,
que cau a terra i el més estrany,
de la seva boca surt un plany.
Jesús,Jesús...I tot queda fosc...¡

Ben aviat recullen les despulles,
dins un caixó ben caramullat,
i a presa l´han transportat
amb un carro tirat per mules.

A l´Església de Montision
al Tinent han enterrat,
el Regiment de Dracs ha costejat
exèquies,música i Kirie ele i Son.

D´aquell drama quasi oblidat
han passat més de 40 anys.
hi ha una monja que xerra als Sants
els hi demana per un vell estimat.

Una matinada la més silenciosa,
clucà els ulls una monja d´Artà,
és Sor Elisabet que ha partit cap allà,
l´estrella del cel més fermosa.

I de totes la més lluminosa,
de sobte fa un moviment estrany,
es va de presa com un llamp
amb l´espetec del bes de dues boques.....
FIN.