Nº4-dia 6 d´agost-1.741-

Pels militars está més que clar,
el Tinent ha mancat a l'honor,
el fet amb Elisabet Font dels Olors,
es pena de mort.A ésser executat ¡¡

A dalt,al cel res estranya,
el Rei de l' Univers està tríst,
amb el seu nom Deu,Jesucrist
a la terra fan una altra porcada.

La Caritat,perdó,comprensió,
és pels Jurats aigua passada,
la paraula AMOR l´han esborrada,
és un pecat que no té confessió.

L a llum per ell l´han tancada,
s´ha d´acostumar a l´eterna nit,
la cel-la té un llit ben petit
amb flassada per rates rovegada.

Però els seus pensaments
viatgen lluny cap un jardí,
que no està en el món d´aquí
ple de flors i bons sentiments.

Que és de tu meva estimada ?
T´esperaré al jardí on ens hem de trobar,
allà on ja està nostra llar
eternament d´amor solellada.

Jo començaré a fer camí,
que de nom és dirà Paradís,
et portarà al més bell encís,
un estel fet de flors i platí.

Tindrà ocells de tots els colors,
cascades de brillants a les montanyes,
d´ells en farem aliances
per perpetuar a l´univers l´amor.

I ja s`atraquen esdeveniments
pel Tinent i Elisabet Font dels Olors,
ella sempre porta un ram de flors
per quan els tràgics moments...

 

Una mica d'història desconeguda per a mi.