Nit al foc

Ja va siguent hora, xiquets, que sapigueu les coses. El pare està cansat de carregar
pes i necessite temps per a mi. He de dedicar-me ara més a la mare
perquè em necessita i estic fent-me vell.
Vosaltres deveu descarregar les alforges i anar anant a peu perquè m'ofega doblegar l'esquena
i no puc respirar bé.

Primer vos deia que no es féreu fadrins i així anaveu aprenent l'alegria de viure.
Ara vos demane que es féu grans, que escampeu i deixeu viure al pare els
pocs anys que em queden.
Sempre tindreu les portes obertes però heu de marxar, ja no per mí, que també,
sinò perquè s'heu de fer forts. A Espanya la lluita ha deixat de ser neta i
agreuja cada any .O sempre ha estat una utopia que les coses foren netes.

No oblideu que les persones som essers salvatges i per això imprevisibles encara
que amb la llibertat de ser millors.
Vos contaré una anècdota i així entreu en raó: Sent el pare un ''pollo'', jovenet encara,
un guapo iogurin, no tenia noció de les coses i em comprí un vestit de córrer tot roig.
Pel llit del riu Túria corria i corria per les nits amb un gorro de llana com el de Toni Vareta.
Un dia a la una i mitja del matí em mamprengueren uns pelats amb unes cadenes i arranquí a córrer.
Ells corrien i corrien i en determinat moment em vingueren de front uns pardals amb una gorra
negra amb una àguila imperial. Bé. El pare va tindre sort aquella nit i mai més es vestí de roig.
Ara a dormir, és tard i el foc s'apaga, Bona nit, gresol, que la llum s'apaga, nens.


Ara que encara esteu al rovellet de l'ou el pare es fa càrrec que no em compreneu del tot.
No m'interesa que sapigueu certes coses perquè no creureu en l'esforç. Es primordial
que bregueu la vida de manera honesta; que compreneu que hi ha dues coses que mai
no vos podran furtar: La felicitat i el saber.

-¡Com m'agraden les històries del pare a vora el foc!
-¡Mutis i xiton, a dormir i a fer-te fadrina tu i Vicent!

¡Aiiiii, qué seria del pare si no fora per açò i dos o tres coses més!