Pel parc

En mig del silenci,
el soroll de l'aigua
gotejant la porcel.lana;
nit fosca, lluna plena,
somnis i malsons
i gent que vetla.
Un gat miola al carrer
al pas de les hores,
un noctàmbul imsomne
trepitja el passeig,
s'asseu a un banc
guaitant l'alba propera.
...
Sobre la gespa verda
les flors de les bouganvilles
caigudes i dutes pel vent.
Teuladins i merles
ballant al mig del sender,
alçant el vol només veure'm.
Al sol naixent creix l'ombra
que minva rapidament.
D'un matoll eix un conill
que s'amaga a unes pedres.
Seguisc fent camins al parc
gaudint del matí de tardor.
...
Creue el pont de fusta,
el doll d'aigua puja i cau
al mig de l'estany verdenc.
Al voltant de la brutícia,
els peixos rogencs i grocs
de miracle sobreviuen.
Un penell d'atzavara
assenyala el mig dia
i prenc camí de tornada
cap a casa, lentament.


​

 

A poc a poc, sense pressa. Un plaer, amic poeta.
Fins aviat.

Xosé.

 

Pocs poemes en la dolça llengua perquè no hi ha molts lectors. Un abraç.

 

Si es de veres que has fet tot això el mateix dia he de dir-te que ja són ganes de matinar, un passeget com el que expliques no m'aniria malament de tant en tant. Un plaer haver-lo recorregut. Lluís.

 

Gràcies Lluis. Ara ja no camine tant però, sí, ho he fet molt a sovint.