Ple de lluna

La lluna hui està redona,
redona com l'amor;
i en eixe brillant redolí
estava en el mig la bona,
de gran bellesa en el cor,
embadalit per la corona
un home entre la nit
buscant el millor tresor.

Ple de lluna caminava
pelegrí en el bosc llunyà,
quan la llum es va fer l'ama
de voler la nit tancar.

Ja les pedres relluïen
i el camí sinuós de cel,
quan del bosc va eixir la dama
aclarint-se el seu cabell,
batejant a l'home branca
que de l'arbre va fer pell.